LES COOPERATIVES DE PLANA DE VIC I VAQUERS D’OSONA ALERTEN DEL COL·LAPSE DEL SECTOR LLETER I LA INVIABILITAT DE LES EXPLOTACIONS PER L’ESCANYAMENT DE PREUS

Els ramaders reivindiquen poder pactar el preu amb les centrals distribuïdores i no haver de vendre per sota el cost de producció, tal com estableix el Reial Decret 5/2020 L’escanyament del sector posa en risc les actuals explotacions ramaderes, dificulta el relleu generacional i impossibilita les inversions necessàries per fer front a l’envelliment de les instal·lacions.

Les cooperatives de ramaders Plana de Vic i Vaquers d’Osona alerten del risc de col·lapse que viu el sector lleter per l’escanyament de les grans centrals distribuïdores de llet que imposen un preu per sota del cost de producció. Aquesta situació es dóna per la posició de dominància que té la indústria lletera que fixa el contracte amb preu, condicions i volum de vendes, amb un marge de negociació pràcticament nul per part del ramader. Per evitar aquest pols de força d’una de les dues parts i sustentada per les protestes de pagesos de diferents sectors, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va aprovar el Reial Decret 5/2020 del 25 de febrer pel qual s’estableix que els contractes han de recollir el preu que cobreixi el cost mínim de producció. També va donar sis mesos per adaptar els contractes a la nova llei, termini que ja expirat per fer-se efectiu. Tanmateix, algunes centrals lleteres continuen fent-ne cas omís. Es tracta de les grans envasadores de llet que, en la immensa majoria dels casos, produeixen els brics per a marques de les grans cadenes comercials i algunes de les marques de llet més conegudes. Aquestes centrals al·leguen que és difícil saber els costos de producció i que el preu que paguen ara – que, en el cas de la llet fluctua segons l’oferta i la demanda i l’època de l’any, segons si hi ha més o menys volum de producció – ja cobreix els costos; una afirmació que no es fonamenta en cap dada empírica. És un cercle viciós perquè, al final, les cadenes de distribució per a qui produeixen les pròpies marques blanques també escanyen per fixar un preu a la baixa. A la fi, la cadena marca un preu mínim que ha de cobrir el procés industrial i envasat de la llet i, qui en rep les conseqüències, és el productor que ven per sota dels mínims.

La Cooperariva Plana de Vic ha fet un estudi objectiu amb diverses fonts en els que es mostra la pèrdua que està assumint el sector.

A mode de resum, les condicions actuals del mercat fan insostenible la viabilitat del sector que veu com no s’està complint el Reial Decret 5/2020 del 25 de febrer pel qual s’estableix que els contractes han de recollir el preu que cobreixi el cost mínim de producció. Les comercials lleteres segueixen aplicant els preus de compra sense donar marge per a la negociació amb les entitats més representatives.